Un tema complex, on intervenen molts factors, no es pot reduir a respostes genèriques, ni a fórmules màgiques, ni a aprovats i suspensos. Si hem de buscar respostes breus: l’alumne per tal de superar un objectiu ha de saber què ha de fer i dedicar-hi temps i esforç, i sentir-se acompanyat, que li fem costat en un camí on hi haurà errors i encerts.

Així doncs, quan parlem de fracàs escolar només ens centrem en Secundària? I la resta d’etapes? Infantil, Primària, Cicles o Batxillerat? Cada etapa té unes característiques i exigències. Els èxits i fracassos en una etapa són fonamentals per entendre l’evolució de l’aprenentatge de l’alumne.

A la nostra conversa ens vam centrar en secundària, ja que és el punt de finalització del que ara s’anomena: Educació Bàsica i el pas necessari per accedir a estudis superiors. Les escoles estem fent un gran esforç per situar l’alumne en el centre de l’aprenentatge i en entendre la singularitat i diversitat de cada alumne.

Per això és tan important conèixer l’alumne per ajudar-lo a superar els reptes que es trobarà al llarg del curs i ajudar-lo a assolir la seva excel·lència, que no té per què ser igual que la del company que té al seu costat, com fem a les escoles Manyanet, amb un projecte educatiu des dels 3 anys als 18.

El concepte d’excel·lència va generar certa controvèrsia en la conversa radiofònica, sembla que no soni bé buscar que l’alumne sigui excel·lent. Tornem a confondre notes amb objectius d’aprenentatge. No estem parlant que tots els alumnes treguin un 10 numèric a totes les seves avaluacions, sinó d’acompanyar l’alumne perquè avanci al màxim en el seu procés d’aprenentatge, que doni el millor del que pot donar. Amb aquest convenciment l’alumne superarà els reptes, deixarà enrere “fracassos” sigui l’etapa que sigui.

Què diem als pares que estan preocupats? És normal que moltes vegades vulguem respostes breus i senzilles a situacions complexes. Tos plegats vivim en el món de la immediatesa. En el creixement personal i acadèmic de l’alumne, les millores no són d’un dia per a un altre, es requereix l’acompanyament i el coneixement de les mancances, dificultats, context de l’alumne.

A les escoles Manyanet creiem fermament en l’acció compartida de família i escola en l’educació dels alumnes. Com es diu popularment: cal que tots remem en la mateixa direcció. Per això és bàsica la confiança en els professionals de l’educació. El docent i l’acció tutorial ha de ser propera a l’alumne, prioritzant el seu benestar emocional i les famílies han de tenir temps de poder estar amb el seu fill. Poc es parla als mitjans de comunicació de la conciliació familiar, de les jornades laborals eternes que impedeixen als pares estar més presents en el dia a dia dels seus fills.

La Gemma ens va explicar la importància de la comunicació entre alumne i família, entre alumne i escola i entre família i escola. Aquesta comunicació ajuda a no centrar-se en les notes sinó en els objectius més immediats de l’alumne. A l’alumne de 1r d’ESO parlar-li del graduat li queda molt lluny. La famosa “motivació” depèn d’objectius més propers que ens ajuden a concretar aquell llunyà: “m’esforçaré més” del que parlàvem al principi. Tots els alumnes tenen un potencial enorme que hem d’ajudar a desenvolupar.

En Josep Maria ens va ajudar a entendre com el cervell de l’adolescent està saturat de molts estímuls més enllà de l’aula, per exemple amb les pantalles.  Baixa l’atenció de l’alumne i augmenten les hores enganxats al mòbil, des de cada cop més petits.

Per poder donar resposta als objectius de l’alumne són necessaris projectes educatius solvents i eficients que vetllin per l’ús de les metodologies més adequades per a tots els alumnes. A les escoles Manyanet no anem seguim els trènding tòpics de l’educació que van d’una moda a una altra, sinó que es fonamenta en l’aprenentatge que té en compte les diferents intel·ligències múltiples de l’alumne; en l’aprenentatge que es fixa en el creixement individual de l’estudiant afavorint la cultura del pensament i també en l’aprenentatge que se centra en el creixement dins un col·lectiu, mitjançant l’aprenentatge entre iguals amb el treball cooperatiu.

Tots aprenem dels errors més que dels èxits, val la pena anar pas a pas, amb mirada positiva i sentint-nos acompanyats.