Ara us parlaré sobre la meva experiència anant a veure al Papa de Roma.
El 10 de juny el Sant Pare visita Montserrat i gràcies al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat hi poden anar una representació d’alumnes de Manyanet Molins: Qui hi vol participar? En el moment que ens ho van anunciar, no m’ho vaig pensar ni un segon a dir que sí, quan ja dies més tard m’ho van confirmar, vaig sentir una alegria que feia temps que no experimentava. Com menys dies quedaven, més nerviosa estava.
El dia d’abans ho tenia tot preparat: ens havien donat moltes indicacions i explicat totes les normes, així i tot, estava nerviosa i no podia dormir. L’endemà vaig sentir una alegria gegant, em vaig llevar d’hora i vaig anar cap a l’autobús.
Una vegada vam arribar, estàvem tots molt emocionats de poder gaudir una experiència com aquesta, amb tanta policia, les tendes, molta gent… Vam esmorzar allà i vam anar directament a la plaça davant de la basílica, allà hi havia algunes escoles, però no moltes. Com ja ens havien avisat… vam estar una estona llarga esperant. Finalment, va arribar el moment i estàvem molt nerviosos, teníem una barreja de nervis i alegria: per a uns el Papa és només el cap d’un estat, però per a milions de persones és el líder espiritual, el representant de Jesús a tot el món.
Alguns vam poder situar-nos a primera fila (amb molta sort). Quan va arribar vaig posar la mà pensant que ni em xocaria, però ho va fer, recordo haver-me girat i cridar: m’ha xocat el Papa! Després vam escoltar la pregària i vam cantar el Virolai. A continuació, vam anar a menjar fora de la plaça en la qual estàvem. Més tard, vam tornar a veure el Papa com marxava amb un cotxe. Finalment, ja ens en vam anar cap a Molins de Rei i va acabar el moment que feia tant de temps que esperava, estava molt trista. Aquella nit, reflexionant, vaig repetir-me com d’agraïda que estava d’aquell dia i l’alegria que m’havia donat.
Escrit per una alumna de l'ESO
